Nines d’abocador

Nines d’abocador

Colección Novela
Un libro de Serafí Gimeno Solà

“Nines d’abocador” és una novel·la coral sobre un conjunt d’exalumnes i les seqüeles psíquiques sofertes per aquests, després de l’educació rebuda en un col·legi regit pel sadisme d’un professor. Entre aquests exalumnes es troba Martín Gonzalo Capdevila, policia criminalista les aventures del qual tenen lloc a la ciutat de Barcelona. Bandejat al seu poble natal, a la mateixa localitat on se situa el seu antic col·legi, a causa d’una irregularitat comesa durant les seves atribucions com a policia, haurà d’investigar unes aparicions misterioses de cadàvers sobre la superfície d’un llac. A poc a poc, les aparicions fantasmagòriques dels morts s’imbricaran en les històries individuals dels personatges, després que les recerques del policia arribin a un punt mort.
“Nines d’abocador” comparteix, amb altres novel·les de gènere negre, aquesta capacitat d’incidir sobre els aspectes socials intocables d’aquells llocs on s’ambienta l’acció d’aquest tipus d’històries. En aquest cas, els draps bruts exposats per la novel·la, farien referència als maltractaments exercits contra la infància pel sistema edu catiu franquista. Abusos sexuals, pallisses i agressions de tot tipus les víctimes dels quals viuen emmordassades encara per la por i la culpa, impedint amb això la necessària catarsi que països com Irlanda ja han emprès.
“Nines d’abocador” és una novel·la atípica, dura i descarnada, que transcendeix per sobre del relat purament policíac per convertir-se en una radiografia de la Catalunya de la dècada del 2000, anterior al “Procés” i a l’explosió de la bombolla immobiliària.

Biografía:

Serafí Gimeno fou finalista del premi Azorín de novel•la amb la “Cópula de la mantis” (any 2004), accèssit en la II convocatòria de relat curt de ciència-ficció “ovelles elèctriques” i premi al millor relat en la III convocatòria del mateix certamen. Coautor del text “De llops i caputxetes” (Ed. Gregal), considerat com el primer assaig en llengua catalana sobre la perversitat humana, autor de “Bestieses” (Ed. Cedel), un exercici de prosopopeia on animals i plantes exposen els greuges acumulats envers els éssers humans. A més de l’Azorín, obtingué esmenes com a finalista en convocatòries diverses: En el Domingo Santos amb “Sangre de Caín”, en el I Premi 451 de Novel•la de ciència ficció amb “Terminal, una historia de guerra, teatro y cárcel”; per últim, també fou
finalista de la convocatòria “Mejor con un libro” derivada de les II Jornades literàries celebrades a Màlaga amb “La epopeya del buen salvaje”. Antic col•laborador en premsa comarcal (PUNT-DIARI) sobre temes de biogeografia i coautor d’una pàgina web sobre ecologia en llengua catalana, avui inexistent, “Un món viu”, partícip dels continguts de la revista digital de ciència-ficció “Exégesis” a través de relats i guions de còmic, entre altres diverses contribucions al món de la ciència-ficció i l’ecologia.



Contacta con nosotros


Los campos con asterisco son obligatorios

Llámanos sin compromiso al
91 082 0048