Amb aquest recull gaudim d’un periple epistolar que respon a la necessitat que té qualsevol filla de parlar amb els seus pares per comentar, valorar i compartir els seus anhels, il•lusions, moments de dificultat i també les satisfaccions. Maria Camps escriu i dóna notícies que aconsegueixen matenir viva la relació amb els absents. Ho fa amb voluntat de retrobament, des d’un buit que ens colpeix i ens interpel•la; amb ecos de nostàlgia i el plany de l’enyor; amb la potència dels espais de la infantesa i la joventut, pàtria dels records i dels sentiments. (…) Són 26 cartes amb un potent poder terapèutic i un efecte alquímic, tota vegada que basteixen un sòlid pont d’afecte i estimació des de Menorca fins a Tailàndia. En algun punt entre el cel i la mar, que l’autora ha trobat, hi batega un amor sòlid que ningú mai no aconseguirà destruir.