L’any 1702 esclatà la guerra de Successió espanyola, un dels conflictes armats més sagnants del segle XVIII. Es tractava d’una guerra internacional que disputava les ànsies de les dinasties Habsburg austríacs i els Borbó francesos per la Corona espanyola i els seus vasts dominis imperials. Aquest conflicte també enfrontava dues concepcions d’Estat, el federalisme austríac vers el centralisme francès i va ser aquest darrer motiu el que convertí el conflicte internacional en guerra civil. Els territoris de la Corona d’Aragó s’aixecaren en armes reclamant els seus furs i llibertats.
Els joves que es van allistar als exèrcits en disputa van ser milers, alguns per convicció, d’altres per cercar fortuna. És en aquest context que s’ha analitzat i elaborat la biografia d’un jove pescador mallorquí, Damià Colom Ensenyat, que s’allistà a l’exèrcit i fou destinat a l’illa de Menorca. Així, les traces d’un diari personal ens presenten una veritable investigació de recerca, on a més es dóna a conèixer la capacitat de supervivència del nostre protagonista. Tot, sense deixar de banda les pròpies misèries de la guerra, les ideologies radicals dels protagonistes secundaris i, sempre, dins la fràgil línia que separa la lleialtat de la traïció al pas del repicar dels tambors de guerra.