Les biografies de Pau Casals i Gandhi travessen la vida de l’Arcadi, linotipista de La Vanguardia Española, per qui la gent de la tertúlia és la única companya a més dels llibres heretats, molts d’ells escrits en una llengua perseguida en uns temps en què a l’ONU s’aprovava la Declaració Universal dels Drets Humans. Pere l’oficinista, Arturo el caixista, Salvat el professor o Carbó el metge, ajuden a alleugerir el pas dels records: la guerra civil i la derrota; les converses amb els seus progenitors la Teresa i l’Eugeni, d’idees llibertàries i naturistes; la dolorosa absència de la Roser… Fins al matí de tramvies buits i gent caminant a la feina en què descobreix aquella dona misteriosa i l’home que l’acompanya, capellà d’una parròquia de barri. I de rerefons, el degoteig incansable de les notícies: la guerra de Corea, els enfrontaments al Caixmir, els refugiats palestins o la caça de bruixes de McCarthy, compartint espai gràfic amb les cròniques grandiloqüents sobre els discursos del Caudillo, sentinella de la nova Espanya…