La Vall Guinarda. Una vall petita que no duu a enlloc, sense sortida. Prou a prop del progrés, però prou aïllada per no tastar-lo. Com a tot arreu, les virtuts i les passions hi són presents i la vida senzilla de cada dia rep sotragades d’odi, d’amor, de solidaritat, de desesperació… qualsevol cosa pot encendre una foguerada i qualsevol altra pot apaivagar la flama dels sentiments encesos.
La Vall Guinarda relata uns fets que bé podrien ser reals en un poble real. Des de finals del segle XIX fins als inicis de XXI es van succeint situacions on retrobem, a vegades, personatges, llocs o fets que fent un enfilall ens fan avançar en el temps.
El que passa a la Vall Guinarda, a Santa Caterina d’Albinyola, és semblant a fets que hem sentit a explicar, hem vist o hem viscut. A cada conte ens podem identificar amb un o altre dels personatges. No hi ha res d’extraordinari, perquè tot, en un lloc o altre, ha passat i, encara que ho sembli, res del que passa entre el naixement i la mort ho és, d’extraordinari.