Isidre Aiguadé (Barcelona, 1943 ), autor de nombrosos articles publicats a revistes i diaris, ens convida a pujar al vaixell de la imaginació, a bord del qual navegarem per un mar replet de sorpreses, unes reals, altres no tant. Això no obstant, on acaba la realitat i on comença la fantasia? El lector haurà de fer un verdader esforç per tal de saltar la minsa frontera que separa ambdues parcel·les, doncs si no es veu capaç de sortir del terreny de la realitat, li serà molt difícil capejar les agitades aigües d’aquesta
fantàstica novella.
“Com pot ser un món en el que no existeixi ni el pes ni les distàncies, que no existeixi el temps, ni l’ahir ni l’endemà, un món on sempre sigui avui. Un món on ni la teoria de la relativitat d’Einstein hi té cabuda. Un món on no hi ha res material”.
“Quan una porta es tanca, una altra s’obre, i quan l’hora dels adeus arriba no vol pas dir fins mai, sinó fins la propera, doncs hem de viure més vides que estrelles hi ha a l’Univers”.
“El carilló ja no es veia amb cor de donar les hores, se li havia acabat la corda”.
