La Rosa, una dona decebuda, cansada de donar-se als altres, de repartir molt amor i de rebre’n ben poc, a les portes de la tercera edat decideix fer un canvi radical a la seva vida. És per això, que junt amb el seu caràcter optimista i lluitador d’una vegada per totes deixarà enrere els fantasmes que tant la van fer patir en el passat, i per aquesta raó es traslladarà a viure l’última etapa de la seva vida, al barri que la va veure néixer, créixer i enamorar-se. El lloc on va ser realment feliç.
Mentre desfila la història van sortint uns personatges claus, la Montse, la Maria, la Juani, la Josefina i la Conxita, unes dones agradables, fràgils, senzilles, que s’emocionen només de contemplar el vaivé de les onades, però sobretot que no es rendeixen mai, les que estan disposades a pujar l‘Himàlaia descalces, si cal. Cadascuna amb la seva motxilla acompanya a la Rosa en aquest trajecte, fent-li el viatge més planer. Les sis protagonistes cada matí es renten la cara amb aigua fresca i surten al carrer amb un somriure d’orella a orella a la recerca de la felicitat.
De sobte apareix en les seves vides en Jordi, un personatge masculí, peculiar, que tot i no tenir res a veure amb elles encaixa a la perfecció en aquest grup d’àngels de carrer.
Amb habilitat i mestratge l’autora ens endinsa en una novel·la emotiva, entretinguda, que ens enganxa des del primer moment.
