El nostre estimat Ernest ens va deixar el 10 d’agost de 2012.
Només un mes més tard, mentre dormia, vaig somniar que tots dos ens sentíem immensament feliços perquè havíem descobert una cosa que, si érem capaços de fer-la, molta gent deixaria de patir. Sabia que m’estava parlant d’allò que començàvem a viure: que la mort no existeix, que no és un final, que tot continua.
És un llibre d’esperança, de descoberta constant i d’amor infinit. L’estem escrivint tots dos, el meu fill i jo. Ell des de la dimensió on És ara i jo des d’aquí. Entremig, hi ha un pont que vam començar a construir quan era aquí físicament, i que continuem construint ara; un pont que té per material l’amor incondicional i les eines que el fan créixer són la confiança, l’alegria, la gratitud i la màgia “Era un àngel que feia el seu camí.
Sojornava uns anys a casa nostra;
Ens partirem el pa, i tot era alegre.
Ara torna a ser fora.”
(JOAN TEIXIDOR)

Aquest àngel és el nostre fill Ernest. I aquestes pàgines són el reflex de la llum que ens va donar en els 14 anys que va viure amb nosaltres. I com aquesta llum que ellés, ha il•luminat el nostre camí a partir del moment que se’n va tornar a anar i la vida se’ns va capgirar.
Contra tot pronòstic, aquest és un Llibre de Vida després de la Vida.