Deixeu que us expliqui un projecte; el compartim unes quantes amigues. A totes ens agrada escriure i fa uns cinc anys vam formar un Taller d’Escriptura. Ens diem “Lletra a Lletra”. Ara, hem tingut la idea de fer un recull –si gosés en diria llibre- amb els relats que anem fent entre totes. Esplèndida idea, oi?
No ens volem morir d’avorriment; passem l’estona construint castells i ens ho passem la mar de bé. Quan els aprenents comencem a escriure, ho fem, en general, sobre vivències personals, autobiogràfiques, més aviat, perquè ens és més fàcil. I, això és el que anem fent aquests aprenents que ens trobem i escrivim, perquè ens agrada. La gràcia està en jugar o endevinar quan parla el narrador, l’omnipresent o fins on, el que ens expliquen les nostres històries, és veritat o mentida. El que en començar havia de ser un relat, errada de principiant que escriu a raig, sense estructura, ha esdevingut la presentació del nostre projecte, uns quants relats de “historias de peregrinos”, agosarats, uns més que d’altres, però amb l’objectiu comú de deixar volar la nostra imaginació i satisfer la nostra passió per l’escriptura.