Damià Oliveres Torres (1953) va néixer a l’Espluga Calba (Lleida), una contrada seca i humil que el va influir per sempre. Després, la vida el va portar a la gran capital catalana, on va estudiar i treballar tot dedicant-se, des de molt aviat, a la lluita col.lectiva de la gent treballadora pels seus drets, i per una democràcia real que no està gens segur d’haver aconseguit encara. Entre d’altres responsabilitats, ha tingut les de dirigir les revistes de CCOO de Barcelona, del Barcelonès i de Catalunya. Ara, aprofitant que persones joves han pres el relleu, dedica més temps a llegir i escriure, dues de les seves grans aficions. Aquesta és la seva primera novel.la, inspirada en la terra que el va veure venir al món. Un capellà ambiciós, fort i decidit. Un poble eixut, silenciós i malfiat. Uns amors impossibles. Una història inevitable.
Un narrador a punt de dinyar-la. Aquest són alguns ingredients d’un relat en el qual també intervenen la guerra, la venjança, les autoritats militars, eclesiàstiques i civils, les temptacions terrenals, un vell castell templer, lo tros, la boira i les vides i morts de la gent d’una terra poc agraïda. Sobretot les morts. Tot plegat, la pols a la pols i les làpides o la calç viva al final del camí.
Un narrador a punt de dinyar-la. Aquest són alguns ingredients d’un relat en el qual també intervenen la guerra, la venjança, les autoritats militars, eclesiàstiques i civils, les temptacions terrenals, un vell castell templer, lo tros, la boira i les vides i morts de la gent d’una terra poc agraïda. Sobretot les morts. Tot plegat, la pols a la pols i les làpides o la calç viva al final del camí.
