CÍRCULO ROJO.-. La literatura histórica cuenta con un nuevo e intrigante protagonista: “Tassi, de Llívia i el secret del Monestir de La Pobla de Lillet. Una història del segle IX (i Altres)”, la última obra de Antonio Orriols Guillemas, publicada por Editorial Círculo Rojo. Un relato que sumerge al lector en los enigmas de la Alta Edad Media, mezclando ficción, historia y reflexión filosófica.
El autor, con siete años de experiencia en la escritura, ha dedicado tres años a dar forma a esta novela. Según sus propias palabras, la obra no surge de una inspiración concreta, sino de un proceso de construcción progresiva, en el que se entrelazan experiencias vitales y reflexiones sobre la historia y la condición humana.
Un relato que trasciende el tiempo
La historia sigue a Tassi, un personaje singular que habita en el siglo IX, testigo y protagonista de eventos que marcarán la historia del monasterio de La Pobla de Lillet. A través de una cuidada documentación y un estilo envolvente, Orriols Guillemas nos transporta a una época de secretos religiosos, sabiduría antigua y dilemas morales que resuenan en la actualidad.
El autor destaca como uno de los aspectos más memorables de su libro las frases finales del epílogo, que encapsulan la esencia de su mensaje. Sin revelar detalles, sugiere que en ellas se encierra una reflexión profunda sobre la vida y el conocimiento.
Un libro para lectores de memoria y reflexión
Aunque el público de la novela es amplio, el propio Orriols Guillemas señala que está especialmente dirigida a lectores de cierta edad, aquellos que han vivido lo suficiente como para reconocer en sus páginas ecos de sus propias experiencias y cuestionamientos. La novela no es solo una aventura medieval, sino un espejo donde se reflejan los aprendizajes que la vida nos deja.
La importancia de Editorial Círculo Rojo en la difusión cultural
La publicación de esta obra ha sido posible gracias a Editorial Círculo Rojo, un sello que sigue apostando por autores con voces únicas y relatos que merecen ser descubiertos. Su compromiso con la literatura independiente ha permitido que historias como la de “Tassi” lleguen a manos de lectores ávidos de conocimiento y emoción.
SINOPSIS
La història es desenvolupa en quatre èpoques: El principi dels temps; finals del segle 4t i començament del 5e; el segle IX; el segle XXI i més enllà.
Època 1a. Al principi Déu creà l’univers, el Cel, el Purgatori i l’Infern. A l’entrada de cadascun d’aquests llocs i col·locà una porta. Són les Portes de l’Eternitat.
Època 2a. El jove Timoteu va conèixer a Agustí d’Hipona. Es va fer monjo de la seva Orde i va anar a Alexandria. Allà conegué a Alexis, un savi que treballava a la famosa Biblioteca. També conegué Hipàcia, la directora, de la qual s’enamorà en silenci. Uns bàrbars cristians van destruir la Biblioteca. El savi li va donar, perquè els salvés, una col·lecció de llibres famosíssima, el nom de la qual era: “Elements”.
Època 3a. Tassi nasqué a començament del segle IX. Fou el tercer fill d’una família rica de Llívia. Va ser la persona més extraordinària del segle en el qual li tocà viure i altres, perquè Déu va abocar en ell, dons intel·lectuals, físics i humans a dojo.
De petit, en un carrer de Llívia tingué una experiència que mai no va oblidar. De fet, en el seu llit de mort es va fer l’última pregunta relacionada amb aquella experiència.
Berenguer, el seu pare, extraordinàriament fort, salvà la vida de l’emperador Lluís I dues vegades. A tretze anys, envià Tassi al monestir de Sant Llorenç perquè es fes monjo. Era, intel·lectualment, tan superior als altres novicis que l’abat el prengué sota la seva protecció. A vint-i-un anys, l’envià a Aquisgrà perquè l’emperador Lluís I li donés una relíquia de Sant Llorenç. Va conquistar el cor de l’emperadriu i de Lluís, el qual, a més de la relíquia, li donà tres cartes.
De tornada, desitjós de sembrar la paraula de Déu, anà a Alexandria on va escriure un llibre molt ben valorat per l’Església. També hi fou per una altra raó. Després de sis anys retornà. Al cap d’uns dies, el bisbe de la Seu el nomenà prior del monestir de Santa Maria de Lillet. L’endemà, l’informà que al monestir hi havia una estança la qual guardava un secret.
Una nit, impulsat per una força misteriosa, es dirigí a l’estança i el secret li fou desvelat. Era tan important per a l’Església conèixer el que va veure que informà el bisbe el qual ho comunicà al Sant Ofici. Aquest, respongué que havia d’anar a Roma per a ser jutjat per sospita d’heretgia. Fou jutjat i condemnat a la foguera. Una carta el salvà.
Decebut, penjà els hàbits. A causa dels seus prodigiosos dots es va fer conseller d’emperadors, reis i nobles. L’emperador Carles el Calb, fill petit de Lluís I, l’envià a Plymouth perquè s’entrevistés amb Ethelwulf, rei Wessex, a fi de trobar desllorigador a un conflicte. Van arribar a un acord que va satisfer a ambdós monarques.
Al palau on s’hostejava conegué Karoly, una dona de gran bellesa i qualitats, protegida del rei. Ambdós s’enamoraren perdudament, i, mesos després, l’emperador els casà. Tingueren descendència.
Al cap d’uns quants anys, el Sant Pare Nicolau I va voler veure’l perquè l’aconsellés sobre un assumpte que l’amoïnava. Durant l’audiència es va assabentar de la seva injusta condemna, li va demanar perdó i va anul·lar el judici.
Tassi i Karoly s’estimaven tant que es van jurar amor etern. Van fer un jurament que tindria conseqüències inimaginables per ambdós.
Karoly primer, i Tassi molts anys més tard, van morir i cadascú va intentar complir la seva part del jurament. Al cap d’un temps van haver de desistir, i, amb molts anys de diferència, es van presentar davant les Portes de l’Eternitat per a ser jutjats.
Època 4a. Un ésser inefable s’apropà a Tassi. Quedà astorat perquè li semblà que l’havia vist. Tingueren una llarga conversa, durant la qual aquell ser li va respondre una gran quantitat de preguntes. Al cap d’un temps anà al Cel on Karoly l’estava esperant.
Tassi, veient la destrucció a la qual s’abocava la humanitat, per salvar-la, parlà amb Déu i li va fer una proposta. Déu la va acceptar. Va transcórrer moltíssim temps durant el qual passaren infinitat de coses,
AUTOR
És fill de La Pobla de Lillet on va néixer l’any 1943 i on visqué fins als tretze anys. Estudià Enginyeria Tècnica a Barcelona. A vint-i-tres anys anà a treballar a Anglaterra on va romandre quatre anys. Més endavant va anar a treballar al Brasil, on va romandre un any i mig. Anys més tard va anar a treballar a Pakistan on, per sort, només va romandre sis mesos.
A cinquanta-nou anys, juntament amb un soci, va fundar una empresa d’enginyeria. Tota la seva vida professional, de cinquanta-un anys, la va desenvolupar en el món de l’enginyeria.
Des que es retirà, com que viu a prop de La Pobla de Lillet, acostuma a anar-hi sovint. Gairebé sempre que hi va, visita un carrer on, des d’un extrem, mirant cap a l’altre, recorda un fet que li va passar de petit. Des de llavors, es fa una pregunta, de la qual encara desconeix la resposta.
Al carrer mai troba ningú. Per l’aspecte atrotinat de les cases, i pel lloc on està situat, sembla que, des de fa temps, no hi viu ningú. És com si aquell carrer no existís; és com si s’hagués perdut. El seu nom li fa justícia.
