CÍRCULO ROJO.- Con un lenguaje elaborado y a la vez claro, directo y preciso, ‘Panolisal’ es una expresión literaria de recuerdos evocados desde la lejanía física y cronológica. En los últimos cuatro años, Cèsar Moreno Montoro ha estado dedicado a escribir esta obra, aunque algunos fragmentos son anteriores.
La inspiración de este libro surge del afecto por familiares y personas que de un modo u otro han tenido gran transcendencia en su vida. Al mismo tiempo, se recrean momentos que tuvieron lugar principalmente en los años setenta del siglo pasado, donde se trasluce la importancia de la infancia y los valores humanos, el amor por la naturaleza, así como por las tradiciones culturales y sociales. Es una invitación a redescubrir un tiempo pasado y unos valores y formas de vida que han ido cambiando con el transcurrir de los días, a través de una expresión literaria evocadora y nostálgica.
La obra de Cèsar Moreno Montoro apunta a resonar en cualquier persona que aprecie la belleza de los recuerdos y la riqueza de las experiencias vividas, vistas desde la perspectiva de la distancia temporal.
SINOPSIS
Escrivint aquest llibre he tornat a ser un xiquet. Un xiquet que va nàixer i créixer al poble de Montserrat, que entrava poc a casa i no parava de jugar, pujant a muntanyes o buscant nius als camps, fent partides de galotxa amb pilotes de drap o fins i tot amb taronges si els diners faltaven i no es podien comprar. I que gaudia del futbol en partits in¬terminables o pescava madrilles al barranc, amb canyes pelades i seques i fil d’empalomar. El xiquet que jo era portava molt a dins uns records, que fora com fora havia de contar. I el vaig deixar expressar-se i era com aigua emanant d’una font. I es recordava de iaios i pares, i de persones anònimes que sense elles saber-ho l’ajudaren a fer-se gran, de carrers i de places, de muntanyes i camps. Si tu lliges el llibre, d’una forma o altra et trobaràs retratat, per accions o paratges o persones anònimes d’exis¬tència cordial, que poblen les cases, que venen i van. Reviuràs una època franca i amable, de nits sempre en calma i dies molt clars, que a poc a poc va ensorrant-se, però que és ja tan nostra que seguit t’acompanya per onsevulla que estàs, vages o tornes, puges o baixes, estigues dormint o restes despert. Un món que ha anat desfent-se, que calla i se’n va, però que encara que ho vulgues mai podràs oblidar.
AUTOR
En els inicis de la meua trajectòria docent vaig escoltar en boca d’una col•lega gallega aquella idea que diu que el pas del temps ho cura tot llevat de l’enyorança per la terra, que encara la fa créixer més. I si bé en aquell moment no era massa lluny de casa (havia començat a tre¬ballar a Alcoi) ni sentia nostàlgia per aquesta, aquella expressió no em va deixar gens indi¬ferent. I quan ja em vaig establir a Alacant, un poc més lluny de la meua València natal, efectivament anava comprovant que el senti¬ment d’enyor anava de dia en dia fent-se més i més intens, i en especial moments lligats a la infància i adolescència passats al poble de Montserrat. I com que sí que tinc molt clar que la vida és per damunt de tot comunicació i que sense comunicació no hi ha vida, quasi sense adonar-me i amb una voluntat no pre¬determinada que això poguera convertir-se en un llibre, vaig començar a posar-ho per escrit, sense perdre mai de vista la idea que un dia li vaig llegir a Joan Fuster, segons la qual el pri¬mer requisit que havia de complir un escriptor era el de fer-se entendre. Espere que el lector puga gaudir amb el contingut i les formes del llibre que té a les mans almenys en la mateixa proporció que jo ho he fet en el procés de la seua escriptura. Seria per a mi motiu de gran satisfacció. Bona lectura!
