Josep Ma Roset de La Iglesia, casat i pare de tres filles, era un poeta fet a sí mateix. Va néixer a Manresa l’any 1948 i va passar la seva infantesa a l’entorn de la Plaça Sant Ramon de Cerdanyola del Vallès. Fou el tercer de cinc germans. Gran conversador, millor escoltador i genial contador de contes improvisats per a les seves filles, néts i néta, des de ben jovenet li agradava escriure versos carregats de sensibilitat per expressar-se. Els seus emotius escrits posen en valor tant els moments i persones rellevants de la seva vida, com la grandesa de les petites coses quotidianes; també la bellesa del territori i el paisatge. L’acte d’escriure el va acompanyar sempre i va ser un bàlsam que atenuava la malaltia que l’afectava des dels 33 anys. La seva producció literària és inversament proporcional a les limitacions que l’enfermetat li van provocar: quantes més restriccions, més va escriure, de manera que en els darrers anys, els seus escrits van anar creixent notablement. És així que animat per la seva família, va participar al certamen dels Jocs Florals de Cerdanya l’any 2020, del qual en va resultar guanyador en la categoria de poesia escrita per adults. Després, convençut per una amiga i un amic virtuals, -la primera docent de llengua i literatura espanyola, i l’altre vinculat al món de les arts gràfiques-, va arribar la publicació del seu primer llibre de poesia, “Laberint de paraules”, on bona part dels seus escrits van veure la llum. Ara arriba aquesta segona publicació, malauradament a títol pòstum, i que premonitòriament resa “Dolça com la mel, amarga com la fel”, tal com va ser la trista mort de Josep Ma Roset de la Iglesia, el 30 de setembre de 2021, a l’edat de 73 anys.
Cerdanya, desembre de 2021.
