Stevenson, Defoe, Melville, Walter Scott, les llegendes del rei Artur… des de ben petita les històries que expliquen la van enlluernar. Van portar la seva imaginació cap a mons desconeguts on els personatges lluiten per sobreviure i s’enfronten amb coratge al desconegut.
Amb la lectura, ben aviat van arribar les ganes, la necessitat d’escriure i com no podia ser d’altra manera, el primer record d’escriptura és una història de pirates. La “hermana” a la classe de llengua havia demanat una redacció: el tema lliure. No té memòria de quina nota va treure, ni tampoc de l’argument o del desenllaç, només del plaer, de la satisfacció d’escriure, d’unes hores aïllada de tot i de tothom.
Al créixer, el focus es va fer més gran. Ensenyar a llegir i a escriure ha estat la seva feina durant quaranta anys. La satisfacció de percebre l’ alegria dels nens quan se n’adonen que són capaços de desxifrar els signes que fins fa res pertanyien als adults: les lletres es fan paraules i les paraules històries, aquesta ha estat la seva recompensa. Però interpretar el codi no és suficient. No hi ha aprenentatge sense implicació, sense emocions. Calen experiències, històries, contes. Explicar-ne o inventar-ne de nous han sigut part de la seva vida.
El seu premi: la brillantor als ulls dels nens, les preguntes, l’entusiasme, la sorpresa, el plaer, la pena… Veure com se’ls il·lumina la mirada, com entren dins del món que se’ls hi ensenya, com gaudeixen, com s’emocionen és per ella el millor reconeixement.
Ensenyar, llegir, escriure, contar. Llenguatge oral i escrit. En resum, paraules. Paraules que ens expliquen històries que ens fan somiar, que ens fan aprendre, que ens sacsegen, que formen part de la vida des de sempre.
