El meu és Ricard.
Des dels inicis de la meva formació vaig experimentar
dubtes raonables sobre la solidesa dels arguments de
diverses disciplines del programari escolar, amb els
principis més elementals de la lògica racional. La meva
posterior formació tècnica em va apartar formalment
de l’adquisició de coneixements reglats, però no
em vaig encotillar en una trajectòria merament
tecnològica i vaig continuar llegint els textos més
punyents de la historiografia universal.
A mesura que m’endinsava en les conclusions que la
historiografia brandava a la interpretació oficial dels
fets històrics, em preguntava sobre la feblesa d’una
presumpta parcialitat dels seus orígens. Gràcies a les
conclusions que les disciplines tècniques derivades
del mètode científic modern, em vaig preguntar fins
a quin punt es podia involucrar la investigació en
aquest entorn més objectiu que no pas la metodologia
estrictament qualitativa.
Quan vaig cloure la meva etapa professional vaig
d’aprofundir en els meus coneixements endinsant-me
en l’estudi universal de la Història, la Història de l’Art
i la Geografia.
Un aspecte transcendent de la petjada balancejant
de les societats, que és fonamental per l’equilibri i la
sostenibilitat del planeta, està íntimament vinculada
al respecte a la igualtat de gènere i a les minories.
La concordança entre les dades estadístiques i les
fonts documentals ens han situat en un paradigma
concloent que ens habilita a mantenir un esguard
venturós.
