Montsina convida a sopar a casa seva, la nit de Cap d’Any, a tota la seva família i amistats. El metge li ha afirmat que morirà abans de trenta anys, i amb setanta-nou primaveres ja a l’esquena, decideix que ha arribat el moment de confessar a les seves filles qui és el seu veritable pare. Tina i Luca, les seves filles, no donaran crèdit al que la seva mare confessa. Lola, la veïna que durant molts anys va ser en Manolo, es trobarà de sobte entre l’espasa i la paret, obligada a confessar el seu canvi de sexe. Premi, l’esbojarrada amiga hare krishna intentarà donar un toc de pau i espiritualitat a l’estrambòtica reunió familiar. Lulú, una jove de casa bé, que dirigeix una xarxa internacional de delinqüents d’obres d’art, donarà el toc de glamour que l’ocasió és mereix. Cisco i Rafa, dos lladres d’estar per casa, irrompran enmig del sopar disposats a emportar-se un bon botí. Zamora, el policia tartamut i la seva companya Marta, arribaran una mica tard, disposats a menjar i beure més del compte. Atzar, un hippy consumat proper als cinquanta, intentarà passar desapercebut consumant una orgia sota les estovalles de la taula, mentre Borja, un executiu madrileny intentarà llegir el seu diari econòmic tan aliè a tot com el seu fill Paolo, que no es desprendrà en cap moment del seu mòbil ni dels seus auriculars.
Personatges diversos i singulars, que bé podrien formar una nova espècie d’ homo, aniran sembrant d’humor i suspens la casa de la Montsina fins arribar a l’inesperat desenllaç final.
Sí, sí, ningú ho hagués dit, però … de pare n’hi ha dos.