“D’entrada, un diari personal, un dietari, és un text en què l’autor escriu les seves experiències, intel·lectuals i vitals, els seus comentaris sobre la realitat, i a partir d’entrades sota la data del dia. Aquestes anotacions serveixen per portar un registre dels diversos esdeveniments que traspassen la vida de l’autor i són, en principi, per ús privat, tot i que molts es publiquen i constitueixen per si mateixos un gènere literari, l’autobiografia. Hi ha diaris de tota mena: temàtics, epistolars o com esborranys d’unes memòries; avui, el blog personal, a Internet, és la versió més actualitzada del diari convencional, clàssic. En un dietari, les entrades poden variar en periodicitat i anar dirigides a una segona persona (ja sigui un personatge inventat, ja sigui un referent real) en forma de carta, o bé ser reflexions en primera persona. Al llarg del segle XX, el dietari ha esdevingut una de les tipologies textuals més practicades pels escriptors europeus, sobretot durant les dues grans conflagracions mundials, ja que és un tipus d’escriptura fragmentada i discontínua, capaç de reflectir el món contemporani. Alguns textos d’aquesta naturalesa són diaris ficticis, ja que la forma permet l’expressió de sentiments i un punt de vista parcial (el narrador intrahomodiegètic, en estricta teoria literària) que involucra el lector per la seva proximitat als fets…..”

(Del pròleg, per Josep Maria Fulquet)