El sionisme irromp amb puixança com un moviment polític a l’Europa de mitjan segle XIX, en l’època convulsa de la formació dels estats moderns que lluitaven pels drets de l’individu, l’autonomia i les llibertats nacionals. La finalitat del sionisme era la de crear un Estat jueu independent i sobirà a la terra dels avantpassats, Sió, que posés fi definitivament a tanta discriminació social: els pogroms, les persecucions, les diferències socials que els allunyava de la vida política i econòmica, etc. Probablement el punt de partença de la història sionista es trobi en els valors proclamats per la Revolució francesa que continuen i es consoliden amb la Il· lustració i que generen arreu d’Europa una nova identitat civil secular en substitució de les antigues estructures socials de l’Ancien Régime.
El sionisme no es pot definir com una ideologia, sinó més aviat com una plataforma comuna a ideologies diverses i, tal vegada, contradictòries. En ell conflueixen diversos pensaments i maneres de veure, que van des del socialisme i el marxisme fins al pensament més ortodox. Tenen en comú els següents objectius: el renaixement nacional, la construcció d’una identitat de poble i la creació d’un territori autònom per al poble jueu. Així doncs la finalitat d’aquestes pàgines no és altra que fer un petit recorregut del camí a través del qual els jueus varen fer possible la construcció d’un Estat.