Emili Soler i Fors (1871-1945), ha estat un cas insòlit dintre de la Pedagogia, per la seva gran vocació com a mestre.
Va ingressar als disset anys amb el número u a l´escoles d´Amposta. I l´any 1896, es traslladar a les de Mont-roig del Camp a la província de Tarragona.
Amb una visió avançada i progressista de l´educació va treballar intensament per donar als ciutadans una formació i cultura sólides com ens relata el M.H. Ernest Benach en el pròleg, convençut també que en l´educació dels nostres fills rau l´esperança del nostre futur com a país.
Va fer les gestions necessàries perquè l´Estat subvencionés les obres de construcció d´un nou edifici escolar que va resultar un dels més innovadors de Catalunya. Així mateix va aconseguir l´escolarització total i absoluta dels infants de Mont-roig, el que li va representar que se li atorgués com a mèrit la Creu d´Alfonso XII, essent el primer mestre de Catalunya en aconseguir-ho.
També va promoure varies actuacions per a la millora de Mont-roig com la creació del Casino Agrícola, la Caixa d´Estalvis i el Sindicat Agrícola.
Posteriorment, va ingressar al cos d´Inspector d´ensenyament per la província de Barcelona