S’apleguen en aquest llibre les activitats de l’associació civil «Cristianisme al segle XXI» relatives al curs 2018-2019, llevat de les del XI Congrés, celebrat al novembre del 2019, que pensem publicar, sDv, en el volum següent. El cicle duia per títol Església Catalana i reconstrucció nacional, i va tenir lloc a la Sala d’Actes de «Cristianisme i Justícia” dels jesuïtes (carrer Roger de Llúria, núm. 13, xamfrà amb Carrer Casp), amb gran assistència i participació. Vam explicar aleshores que s’havia muntat aquell cicle per fdelitat a Jaume Botey, aCs, el nostre anterior president, que ens havia demanat d’aprofundir la paraula dels nostres bisbes i l’actitud de les esglésies cristianes davant de les aspiracions de bona part del poble català.
Així les coses, vam convidar Narcís Garolera (10-XI-2018), perquè ens expliqués el perí- ode més conflictiu de la vida de mossèn Cinto en topar amb la jerarquia del moment. Després, Jaume Aymar (24-XI-2018), historiador i director de Catalunya Cristiana, ens parlà del fl vermell d’unió entre diferents catalans de prestigi i el Vaticà. Seguí Ramon Corts, que acabava de publicar La qüestió catalana en l’Arxiu Secret Vaticà. De la Restauració a Primo de Rivera (1875- 1923) i ens parlà de com es tracta en els arxius vaticans «la qüestió catalana». El seguí Bernabé Dalmau, monjo de Montserrat, que dissertà sobre grans abats montserratins en relació a la seva acció en favor de la catalanitat, xerrada que volgué acabar amb un manifest sobre la realitat actual del monestir. Continuà el cicle Hilari Raguer, també monjo benedictí i historiador, que ens parlà d’una tercera Espanya entre les dues en conflicte durant la conflagració civil, a partir de tres personatges diferents i molt representatius: el cardenal Vidal i Barraquer, el polític Carrasco i
Formiguera i el militar Domènec Batet. Pere Codina, acabà el cicle explicant què va suposar per la renovació de l’Església catalana el concili Vaticà II.
El llibre té una propina. Donada la situació es considerà necessari organitzar alguns «Debats a Sant Ildefons» amb un fl comú que vam titular La justícia en temps miserables. Així, el 20-X-2018 el
flòsof Ramon Alcoberro ens parlà dels drets humans i del concepte «dret penal de l’enemic»; el 23-II-19, l’advocadessa del Col·lectiu Ronda Carme Herranz i l’Excm. Sr. Magistrat del Tribunal Suprem Jordi Agustí i Julià ens explicaren com el prisma des del qual s’observa des de l’alta magistratura la qüestió catalana és el del fer prevaler el principi de la unitat de l’estat espanyol i Ferran Sàez va cloure els debats, després de la celebració de l’Assemblea de la nostra associació el dia 11-V-2019, explicant les causes i manifestacions de la globalització de l’autoritarisme.