La figura del pianista canadenc Glenn Gould, a mesura que passa el temps, pren aires d’autèntic fervor entre els seus adeptes més humils. A diferència de les actuals estrelles de l’art musical, que viuen completament abocades al món exterior, la figura i l’obra de Gould es continua recloent. No sé si la publicitat li ha fet mal, en realitat tant me fa, ja que per assolir els immortals regals que ens ha deixat podem fer cas omís de totes les manifestacions que ens el presenten com un geni o com un músic rutilant.