L’escola en construcció naix de les petites-grans històries quotidianes, de l’espontaneïtat, de l’experiència directa, de la vida i les emocions, de l’alegria  de compartir i construir col·lectivament tot allò que puguem imaginar. Una escola en constant redefinició, que ha d’anar canviant amb el  món, però també provocant que el món canviï. És cap aquest destí, cap a aquesta escola, que vol caminar aquest llibre, concebut com un viatge, un  camí de reflexions i teories que ens portarà a creuar les cruïlles que separen l’escola d’ahir i la de demà, i que per fer-ho intentarà enderrocar les  fronteres psicològiques, identitàries, culturals i ideològiques que limiten el potencial transformador de l’educació. Entendre l’escola d’aquesta manera  representa, de fet, imaginar-la com a subjecte actiu, com un procés col·lectiu d’aprenentatge i creixement des d’on poder treballar per una societat  més lliure, crítica i igualitària.