El relat de la novel.la se situa en uns temps summament difícils, de grans patiments, individuals i col.lectius: l’època de l’ocupació napoleònica de Catalunya i, acabada aquesta, del primer terç del segle XIX.
La Guerra del Francès havia deixat devastat, humanament i materialment, el país fns al límit. El retorn de Ferran VII, en qui el poble havia posat tantes esperances, no va ser pacífc ni es va orientar cap a la reconstrucció, material i moral, del país i de la seva gent. Ans el contrari, La situació va anar empitjorant gradualment. L’odi ancestral al gavatx va ser substituït per una rancúnia feroç envers els qui, sent conveïns, pensaven de manera diferent.
Aquest odi caïnita, que, amb tant força, va representar Goya en la pintura negra “Duelo a garrotazos”, va provocar constants enfrontaments i tota mena de violències, que va arribar al seu zenit amb la guerra civil de 1822- 23, que va causar moltes morts i la destrucció sistemàtica, fns i tot, de pobles sencers.
En aquell marc històric concret es desenvolupa la trajectòria vital d’en Pau, marcada, de vegades, per un cert fat advers, com en el cas de les seves relacions sentimentals amb les protagonistes femenines, Violette i na Caterina. Més que no pas protagonista, en Pau és, molt sovint, espectador de la obra que es representa.
En aquesta novel.la, com en tota història de grups humans, hi ha uns personatges rellevants, que són la trama més visible de la narració i altres, sovint, de condició humil i socialment insignifcants, que emergeixen ací i enllà, al llarg de la narració, que són els fls de l’ordit d’un tapís que es va teixint, tractats amb gran estimació, com la vella àvia Doloretes, el Sidro, mosso i pastor, el Valent i el Tona, que havien combatut com a miquelets a la Guerra del Francès, l’enèrgic caporal Vidal de les esquadres de Piera, en Blai, el Malcarat, aprenent de serraller, entre tants d’altres.