“Nines d’abocador” és una novel·la coral sobre un conjunt d’exalumnes i les seqüeles psíquiques sofertes per aquests, després de l’educació rebuda en un col·legi regit pel sadisme d’un professor. Entre aquests exalumnes es troba Martín Gonzalo Capdevila, policia criminalista les aventures del qual tenen lloc a la ciutat de Barcelona. Bandejat al seu poble natal, a la mateixa localitat on se situa el seu antic col·legi, a causa d’una irregularitat comesa durant les seves atribucions com a policia, haurà d’investigar unes aparicions misterioses de cadàvers sobre la superfície d’un llac. A poc a poc, les aparicions fantasmagòriques dels morts s’imbricaran en les històries individuals dels personatges, després que les recerques del policia arribin a un punt mort.
“Nines d’abocador” comparteix, amb altres novel·les de gènere negre, aquesta capacitat d’incidir sobre els aspectes socials intocables d’aquells llocs on s’ambienta l’acció d’aquest tipus d’històries. En aquest cas, els draps bruts exposats per la novel·la, farien referència als maltractaments exercits contra la infància pel sistema edu catiu franquista. Abusos sexuals, pallisses i agressions de tot tipus les víctimes dels quals viuen emmordassades encara per la por i la culpa, impedint amb això la necessària catarsi que països com Irlanda ja han emprès.
“Nines d’abocador” és una novel·la atípica, dura i descarnada, que transcendeix per sobre del relat purament policíac per convertir-se en una radiografia de la Catalunya de la dècada del 2000, anterior al “Procés” i a l’explosió de la bombolla immobiliària.