Seduït per la Violant Raurell, el prestigiós pintor Pol Martí —ara en decadència— abandona Punta Fornells per anar a Barcelona i realitzar el que serà la seva darrera exposició. Tot i no estar gens convençut dels seus darrers quadres, doncs creu que estan mancats d’ànima. Pol accepta l’envit ja que té, una raó amagada i prou poderosa, per tornar a la seva ciutat natal. Obsessions, passions, frustracions, enveges, traïcions, corrupció, sordidesa, assassinats… Els ingredients bàsics de tota novel·la negra que l’autor sap combinar prou bé tant amb el seu cinisme personal com amb un amor —irracional i gairebé malaltís— vers la pintura. “Si la vida ens pertany, tenim el dret legítim d’escollir el dia, l’hora, el lloc i el com posar-hi fi” ens diu l’autor, qui sap si a causa del seu egocentrisme innat, o tant sols induït per una ancestral i terrible por a envellir. Executada com si fos una pintura de Piero Della Francesca, de Jan Vermeer, o del mateix Amadeu Modigliani, NO HI HA TEMPS PER LA NOSTÀLGIA, és una veritable oda al suïcidi, tant físic com intel·lectual. En aquesta novel·la, l’autor, finalitza la trilogia que, sobre la vida del pintor Pol Martí — un dels seus personatges més entranyables— va començar, ja fa més d’una dècada amb les novel·les CRIM A L’ESPIRALL (Lletres i imagos 2004) i EL COLOR DE LA MORT (Lletres i imagos, 2005)
