Des de la seua pubertat i fns als seus últims dies de vida, el meu pare va ser un voraç lector, adquirint una àmplia cultura. A part dels clàssics de l’Anarquisme internacional, li agradava els escriptors humanistes, de base cristiana. El personatge que més admirava era Jesús. Mai no va ser antirreligiós i el seu anarquisme era d’arrel no-violenta.
Ell no era un escriptor. Si va decidir escriure les seues “vivències” va ser perquè volia deixar testimoni del que havia viscut. No l’interessava escriure una autobiografa ni unes memòries, ja que li semblaven pretencioses i ell no es considerava mica important.