PERE JOAN Anducas, net de migrant occità, forma part de la generació dels que ja han arrelat en el territori, descendents d’aquella onada de nouvinguts de l’altra banda dels Pirineus que els darrers anys del segle xvi i primers del xvii, com ens diuen els historiadors, es desplaçaven cap al sud a la recerca de la terra promesa. Alhora, també s’afirma que van ajudar a “renovellar la sang” dels catalans i, a molts indrets, a falta d’un estudi general poble per poble, van arribar a ser ben bé la meitat de la població.

En Pere Joan era un vailet molt despert que es feia notar de seguida allà on fos que anava i entre els trets distintius que el caracteritzaven, n’hi havia un que el diferenciava de la majoria de la gent del seu entorn: sabia llegir i escriure. Això li va permetre d’accedir a ocupacions que no eren a l’abast de tothom, com va ser la de gaudir de la confiança del seu senyor per fer-se càrrec del funcionament ordinari del castell de Corbera en la seva absència.

Nascut a les darreries del segle xvii, la vida d’en Pere Joan és la història d’un dels molts que fa temps que anomeno herois anònims que han contribuït a escriure la memòria dels pobles. Havia deixat enrere el desgavell provocat per la Guerra del Segadors, però no es va deslliurar ni dels desastres promoguts pels poderosos ni de les calamitats enviades per l’Altíssim, que s’anaven succeint de manera cíclica per a desventura de la resta dels mortals.

Immers en aquest món convuls pels conflictes militars i les catàstrofes naturals en què estava atrapat, el protagonista transita per una infantesa especialment complicada i feixuga fins a arribar a formar una família i sense poder evitar de viure situacions força tèrboles. Tot això, acompanyat per un bon grapat d’actors verídics i alguns de ficció, i mentre uns s’esforçaven per ser tan justos com els dictava el cor, els altres semblava que competien per veure qui ostentava la més gran de les misèries humanes.

A ca l’Hoste de Gelida, allà a l’“illo campo qui est villam sancti Michaelis”, davant per davant de l’església de Sant Miquel, la Maria i l’Isidre havien anat omplint la casa de mainada… “Als deu de febrer de mil sis cents vuÿtanta set per mi Lluis Trauer Rector de la presnt parrochial Iglesia de st. Pere del Castell de Gelida: fonch batejat… Pere Joan Pau Josef. Foren padrins Pau Oller fadri taxidor de llir y Marianna Oller sa cunÿada, tots de Gelida”.

És així com comença aquesta història, basada en un personatge real.