Aquesta es una història real. Es la història d’una etapa molt important de les nostres vides.
Una etapa d’aprenentatge que ens ha ensenyat que l’Esperança, i sobre tot, l’Amor no s’acaba mai, no mor mai, simplement perquè no pot.
No pot perquè abasta, i a la vegada sobrepassa, qualsevol realitat, pla, dimensió, espai, temps i circumstancia.
Som Marta i Joan Carles, els pares del Sergi, l’Alma i la Marta.
El Sergi va estar amb nosaltres dotze anys, i l’Alma nomes vint-i-dues setmanes, després van continuar el seu viatge per l’Univers. Però, una sèrie de casualitats, o una sèrie de sincronicitats, ha fet que ens poguéssim retrobar, parlar amb ells i mantenir un diàleg entre dimensions.
Un diàleg entre dimensions a on el mes important es l’Amor.
Donem les Gracies a la Providència, a l’Univers, a la Vida, per permetre’ns gaudir d’aquests tres Àngels.