Crec que va ser un savi qui va dir: ”Si no tens treball, escriu”. Ara me’n recordo, diria que va ser en Saramago. Doncs bé, ara que estic jubilat, que el despertador ja no cal posar-lo, que puc fer el que els francesos en diuen “la grasse matinée”, ara que no tinc que besar a cap mà pel que m’he guanyat amb el meu treball, ara que sols faig el que jo vull, ara que no tinc feina, ara faré el que més m’agrada: escriure.
Aquest petit llibre és el resultat d’haver conquerit la meva llibertat. He hagut de renunciar a moltes coses a la meva vida: el treball per portar el pa als meus m’ha esclavitzat i m’ha fet renunciar a plaers intel·lectuals molt endinsats en la meva ànima.
La vellesa té uns grans avantatges: et torna pacient, moderat, et fa assaborir el present, allunyes el passat, no penses en el demà. T’estimes els teus cabells blancs, les arrugues que d’altres avorreixen, et perdones tonteries, perdones els altres, els néts et fan més condescendent, ja comprens més bé la teva muller, el veí, et tornes més generós amb tu mateix i amb els altres.
He viscut, és a dir he patit i he gaudit. Això és la vida. Ara que tinc seixanta-set anys és hora d’escriure. La meva muller, sempre m’havia dit que em posés a escriure. Tenia raó, cada dia dels meus dotze mesos de servei militar, no vaig deixar mai de escriure-la. I ella a mi. Què es pot dir fent el servei militar, tancat en un quarter? On calia marcar el pas, fusell a l’espatlla, saludant a uns que no s’ho mereixien?, menjar ranxo fastigós? Doncs bé, cal obrir el cor. Allí hi ha tot un món. Aquest llibre es això, un món molt petit. El meu cor s’ha obert i algunes guspires n’han sortit. En queden moltes encara per desvetllar, però deixem fer el temps. Les criatures es fan poc a poc. No puc tancar aquest primer contacte sense agrair primer als meus pares, en Salvador i la Maria, per a donar-me la vida. Ells ja no hi són, però des del més enllà em miren. També vull agrair a la meva dona, l’Agustina, el donar-me empenta per escriure. A la meva filla, la Gemma, per haver corregit el llibre; a la meva filla Mónica y al meu fill Salvador per les mostres d’ànim a prosseguir el meu treball; al meu gendre José Ignacio Rodríguez, per els seus consells; al meu gran amic Salvador Bosch de sant Hilari Sacalm pels seus consells fotogràfics i fotos cedides; a la editorial Elandis d’Almeria per la seva professionalitat i la seva serietat; i als que m’han donat suport al saber que estava escrivint un llibre de poesia. I a tots aquells que us heu dignat comprar el llibre, serà una manera d’estar en contacte amb tots vosaltres.
Que la vida us doni molta pau.
