Ruella és una novel·la d’aventures i alhora una novel·la iniciàtica.
És també el nom d’ una dels protagonistes. Com la flor de qui porta el nom, la noia és delicada, fràgil en aparença, però en el fons, forta, ben arrelada i com la flor que neix en els marges amb una vida breu.
L’altre protagonista, l’Steve és un jove anglès de classe alta, erudit, viatjat, fill i germà de comerciants i armadors que s’embarca com a simple mariner en un vaixell mercant “La Senyora del Mar” que es dirigeix a l’Índia. Pel camí, la nau ha de fer escala i deixar una petita dotació en una illa volcànica i desconeguda de l’Atlàntic. Aquesta primera escala és el destí del protagonista, allà ha de trobar-hi la certesa que la Ruella va existir.
Dia rera dia, davant la tripulació del vaixell, l’Steve desgrana la història de la Ruella i dels seus coetanis. Antics habitants d’aquella illa remota on es dirigeixen.
Els mariners queden hipnotitzats pels mots que surten de la boca d’aquell noi al que tots menyspreaven quan va pujar a bord. Es deixen bressolar per les seves paraules, se les apropien, s’evadeixen amb elles, però alhora esdevenen la veu de la seva consciència, dels seus temors i dels seus anhels.
L’Steve i la Ruella viuen històries diferents. Els seus orígens no tenen res a veure, tampoc l’època que els ha tocat viure, però els dos amb circumstàncies diferents, decideixen prendre el control de les seves vides, ser-ne subjectes actius.
La parla i la capacitat/incapacitat de l’home per comunicar-se són també protagonistes del llibre.
El llenguatge ens enlaira per sobre dels altres animals, ens dóna ales i ens obre un camp il·limitat de progrés, però no ens allibera dels nostres instints.
El llenguatge mai és imparcial ni neutre. A vegades el manipulem i sovint despullem els mots del seu significat i els utilitzem per la nostra causa. Emparats per bones paraules ens erigim en depredadors d’altres homes i cometem pecats que es repeteixen i perpetuen malgrat el pas dels anys