Sa llengua de Menorca. En defensa des menorquí, un tresor filològic en perill

Colección Ensayo Investigación
Quiero comprarlo
Un libro de Joan Pons Torres

¿Per què a sa Vall d’Aran, amb 9.930 habitants, li poden dir oficialment aranés a s’occità, i a Balears, amb 1.187.808 habitants, no li podem dir menorquí o balear an es català?

Estimar es menorquí no és cosa de quatre ignorants i analfabets amb mala baba que pretenen imposar es castellà com mos volen fer creure qualcuns. D’ençà de 1983, any en què s’aprova s’Estatut d’Autonomia que reconeix es català com a llengua pròpia de Balears, rebaixant es menorquí a subdialecte i prohibint sa seua ensenyança a ses escoles, es menorquí no ha deixat de perdre prestigi davant es català estàndard: se’l segueix considerant un dialecte en es sentit més pejoratiu des terme, un patois, una forma de xerrar familiar, domèstica, sense entitat per s’activitat pública i oficial. Sa millor prova d’açò és que avui es néts corregeixen es seus avis perquè no rallen es català estàndard que ets al·lots aprenen a s’escola.

Si es menorquí encara se conserva és gràcies a ses famílies que l’han seguit rallant an es seus fills, no a ses institucions públiques que, enfora de vetlar per sa seua supervivència, han fet i fan tot lo contrari. Apel·lant a una pretesa “ciència”, així com a s’edat medieval s’invocava lo diví o sagrat, es defensors des català estàndard a ultrança pretenen arraconar es menorquí a sa clandestinitat.

Sa llengua de Menorca és un llibre per defensar es menorquí sense mitges tintes i sense complexos, desmitificant fil per randa totes ses fal·làcies que, en nom de sa ciència, s’han dit contra sa nostra llengua menorquina.

Biografía:

Joan Pons Torres (Ciutadella de Menorca, 1993) és graduat en Història per sa Universitat de Barcelona i màster en Formació des Professorat en Educació Secundària i Batxiller per sa Universitat a Distància de Madrid, especialitzat en Geografia i Història. Ha estat professor de Llengua i Literatura Catalana a s’IES Joan Ramis i Ramis de Mahó.Fill i nét de sabaters, lliberal i d’arrels cristianes, d’ensians de ben jovenet s’interessà per sa llengua i sa cultura menorquina. D’ençà del 2016 és col·laborador del Menorca – Es Diari amb sa secció d’opinió Rallant en pla, on ha publicat prop de dos-cents articles periodístics. També escriu en es Periódico de Ibiza y Formentera, i ha col·laborat amb EL MUNDO-El Día de Baleares, amb IB3 Ràdio en es programa “Som Balears” i a sa tertúlia “Polítics i ciutadans” de Canal 4 Ràdio Menorca. Fundador de Foment Cultural i de Societat Civil Balear, ha estat s’impulsor des Premi Joan Benejam de relats breus en menorquí i des Premi Gabriel Maura en mallorquí. Actualment és es vicepresident segon i director de sa Fundació Jaume III, ara Sa Fundació, que ja supera es sis-cents socis a totes ses Balears. És una de ses veus especialitzades en sa defensa i sa preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.

www.safundacio.es@JDPons



Contacta con nosotros


Los campos con asterisco son obligatorios

Llámanos sin compromiso al
91 082 0048