Tractat sobre els principis del coneixement humà, publicada originalment l’any 1710 i inèdita al català fins a dia d’avui, és l’obra on George Berkeley (Kilkenny, 1685 – Oxford, 1753) exposa amb claredat i concisió la seva proposta filosòfica.
La idea bàsica de la proposta de Berkeley pot ser resumida amb la sentència “esse est percipi aut percipere” (“ser és percebre o ser percebut”); és a dir: que només existeix allò percebut i allò que percep. Atès que Berkeley accepta que els subjectes perceptors són de caràcter espiritual o no material, i que allò que els subjectes perceben són idees internes de caràcter mental o no material, la seva proposta suposa negar l’existència d’un món físic extern als subjectes perceptors. Això no vol dir, però, que Berkeley afirmi que les idees de percepció siguin subjectives, en el sentit que depenguin de o siguin causades pels mateixos subjectes que les perceben: el que defensarà és que aquestes idees tenen la seva causa en Déu, que és concebut com un Esperit perceptor totpoderós, infinitament savi i amb altres atributs similars.
És una obra que, per la seva importància i qualitat, actualment rep la consideració de “clàssic” –sense que això vulgui dir, és clar, que la seva lectura no resulti útil o interessant a un lector actual. De fet, la proposta immaterialista de Berkeley no deixa de ser quelcom sorprenent, en tant que sembla contradir el que hom sol considerar, si més no abans d’iniciar-se en la reflexió filosòfica, com un fet evident. És precisament aquest caràcter sorprenent, però alhora racional i argumentat, el que fa que Tractat sobre els principis del coneixement humà sigui encara a dia d’avui una obra mereixedora de la nostra atenció.
