L’Anna és una mena de Bridget Jones a la catalana. Tot i que no fuma, ni beu i tampoc es pesa cada dos per tres…Ella diria que és una dona anònima i que passa desapercebuda, però si l’has coneguda, segur que la recordaràs. Per als que no la coneixeu, us la presento. Va casar-se molt jove. Va tenir dos fills encantadors. Durant un bon grapat d’anys va ser una autèntica mestressa de casa dedicada a la família. L’havien educat per a això. Encara recordo els pastissos que feia al forn i com ens mimava, això sí, sense malcriant-nos. Després de 15 anys de matrimoni clàssic es va separar i llavors va començar la pràctica del zàpping d’amors. És una dona del segle XXI amb un rerefons tradicional. Sempre ha estat una dona avançada als seus temps, oberta a les novetats i sense prejudicis: modernitat i tradició en una sola persona.
A més, és doctora en psicopedagogia, formadora en desenes i desenes de cursos sobre intel·ligència emocional i lectora d’incomptables llibres sobre el tema. Per això, pot ser una bona mentora pel que fa a l’amor i, de fet, ja ho és sovint entre les seves amistats. Tota aquesta trajectòria li ha donat l’autoritat suficient per parlar de relacions i per escriure aquesta mena d’estudi sociològic que tant té de distret com de realista.
Signat: Laura, la seva filla.
